El conte com a eina pedagògica

EL CONTE

En primer lloc, partim de la idea que el conte és un recurs narratiu, que actualment i en la nostra societat el trobem a l’abast de molts infants.

 Hi ha una diversitat molt àmplia davant d’aquest recurs. Per exemple un fet que ho demostra és l’amplia classificació existent. Els contes els podem classificar segons: l’estil narratiu en que s’ha escrit (directe, indirecte, indirecte lliure); al públic al qual va dirigit (de 0-3 anys, de 3-6 anys..); el missatge que pretén transmetre (per si mateix o tractat com a eina); el tipus de personatges que apareixen (personatges fantàstics, històrics...), entre d’altres.

EL CONTE COM A EINA PEDAGÒGICA

El llibre que porta com a títol La vida interior del niño, de David Carrol (1992), conté un capítol dedicat a La transmisión de lecciones espirituales a través de cuentos. En aquest es mostra una visió dels contes que va més enllà de la concepció d’aquests com a font de plaer. Posa de manifest la capacitat que tenen els contes i la literatura infantil i juvenil en general, en el desenvolupament personal dels propis infants.

Des de l’àmbit de la psicopedagogia, acostumem a investigar possibles solucions davant de diversos conflictes, de diverses situacions, i partint d’aquesta visió considero que amb els contes podem fer una gran tasca pel que fa al desenvolupament dels infants, per poder aconseguir modificar conductes inadequades, facilitar l’expressió, etc. Per tant, podem valorar els contes com un recurs útil en el nostre àmbit i un recurs que cal conèixer i afegir als nostres coneixements psicopedagògics.

Si considerem que els contes poden tenir una influència molt directe amb el desenvolupament de les criatures no podem deixar de banda una altra idea que exposa David Carrol (1992), com és la selecció adequada del conte per a cada context o situació. Cal que aquesta tria sigui correcte perquè la influència sigui positiva. Molt sovint, seleccionar contes es presenta com una tasca difícil ja que hi ha un ventall molt ample on poder escollir i a més a més, té uns factors subjectius, ja que a uns infants els pot agradar uns contes determinats i a uns altres no. És en aquest sentit on sorgeix la creació d’aquest bloc.  

Hi ha un altre llibre, escrit per Georges Jean al 1988 i anomenat El poder de los cuentos que exposa dues idees que permeten prendre consciència de la vessant més pedagògica del conte i com fer-ho per tal que així sigui. En primer lloc, l’autor exposa que la influencia que poden tenir els contes en els/les joves que escolten o que llegeixen ve molt determinada per les característiques dels personatges, les situacions i els símbols que els construeixen. Durant el procés de lectura o d’escolta es produeixen trobades entre el món exterior i el món interior de les persones, és d’aquesta manera que els contes instrueixen. Més tard, serà cadascú, de manera individual qui s’encarregui d’integrar, segons la seva ideologia o creença, el impacte real d’aquesta educació implícita.

El conte allibera el imaginari per la possibilitat que ofereix d’allunyar-se de tot amb tota certesa. Gràcies a aquest, la realitat es presenta com alguna cosa més segura i sòlida, que es distingeix bé, que es controla i es comprèn.

En segon lloc, exposa que el poder dels contes recau en la seva universalitat, en el fet que es situen tant en l’ànima popular com en les fonts de la literatura culta, que tant concerneixen als nens/es com a les persones grans, on la permanència de les seves estructures profundes permet totes les metamorfosis i totes les originalitats, per avui i per demà. 

Seguint aquesta mateixa línea, l’autora de l’existós llibre Com explicar contes, Sara C. Bryant (1996) defineix el conte com “una obra d’art, i la seva missió principal és de la jurisdicció de les coses de l’art”. L’autora argumenta que la utilitat d’aquests resideix en la crida al sentiment etern de la bellesa que empeny l’ànima humana, constantment, cap a noves curiositats, fent-la avançar així cap al seu desenvolupament harmònic. La seva finalitat, en primer lloc, és el plaer, i després, la seva instrucció. 

Establint un lligam més directe entre els contes i l’educació emocional, trobem a l’escriptora Elsa Punset que afirma “als nens se’ls ensenyen tot tipus de coneixements, però no se’ls ensenya a gestionar les seves emocions”. La psicòloga Verónica Trujillo, recull aquesta dita en el seu article titulat El conte com a eina terapèutica publicat l’any 2012 per Educat, Revista de Psicopedagogia. En aquest s’explica que els nens entre 6-8 anys poden presentar dificultats a l’hora d’identificar l’emoció que senten, i  és en aquest moment on l’adult té un paper molt important ja que pot ajudar al nen/a a exterioritzar els seus sentiments. El fet que el nen/a empatitzi amb els personatges del conte, li permetrà identificar i normalitzar algunes emocions com la tristesa, la por, l’alegria i la confusió.

Per acabar aquest apartat, que pretén ser un fonament teòric que sustenta i dóna sentit a aquest bloc, us convidem a llegir y reflexionar a partir de la lectura de Medio pan y un librohttps://docs.google.com/file/d/0B2EP3i9vMpRwc0ZHeS1jMEtwU0k/edit?usp=sharing de Federico García Lorca.