Com explicar contes

Per elaborar aquesta apartat el llibre de la Sara C. Bryant, Com explicar contes, ha estat una molt bona eina. L’art d’explicar contes no és senzill, per això s’exposen a continuació un seguit d’orientacions que pretenen ser útils per dur a terme una bona pràctica amb els contes. 
 

ORIENTACIONS ENFOCADES AL PAPER DEL NARRADOR

• El narrador hauria de partir de la idea que n’és l’intèrpret. El secret de l’èxit resideix en el grau d’intensitat amb el qual el narrador vol fer passar la seva impressió a l’oient.

• El narrador hauria d’assimilar la història per a poder-la explicar. No es tracta de memoritzar lletra per lletra, sinó de que el narrador es faci seva la història. Conèixer la història en els detalls més íntims i assimilar-la tant que arribi a convertir-se en una mena d’experiència personal permetrà connectar amb l’oient.  

• No s’haurien d’explicar mai contes que no diguessin res per al narrador.

• El narrador hauria de seguir el seu propi mètode personal per a preparar-se el conte. A cadascú li va millor un o altre procediment per assimilar la història. Per exemple: repetir-la en veu alta, en veu baixa, explicar-la a un oient imaginari, estudiar-la en silenci, ordenar mentalment la progressió del conte, visualitzar els personatges...

• Mantenir la calma al llarg de l’explicació és clau per un bon narrador. Així com mostrar seguretat, alegria, autodomini, capacitat d’improvisació. 

• El narrador hauria de procurar no interrompre la narració  per renyar o cridar l’atenció a algun dels oients. En el cas que hi hagués algú que no està atent caldria captivar la seva atenció a través de la pròpia història, amb el to de veu, amb algun gest...

 

ORIENTACIONS PRÀCTIQUES

• Es recomanable que els infants seguin en una sola fila, no massa lluny i davant del narrador. El semicercle és la millor disposició davant d’un grup d’infants i el narrador en aquest cas s’ha de situar just al mig del semicercle. Els infants necessiten una proximitat física per assolir una aproximació mental. 

• Caldria vetllar perquè els oients estiguin còmodes, ja sigui asseguts en cadires com en coixins. 

• L’espai hauria de ser tranquil, acollidor i amb una bona acústica.

• Seria desitjable partir del silenci però si no és així, cal confiar en el poder captivador del conte per així aconseguir-ho. 

• Una bona estratègia per fomentar la bona disposició dels infants a escoltar el conte és realitzar una activitat prèvia, com per exemple, un taller de construir algun element relacionat amb un personatge , construir un titella, etc. 

• Permetre la participació dels nens, fent-los preguntes o fer que participin en fer accions. Per exemple preguntar: què està passant? Què passarà? Us agrada aquest personatge? I accions com: ara bufem i bufem...